Recordo la proposta d’unió de tots els partits catalanistes en defensa dels nostres interessos nacionals que va sorgir des d’OMNIUM en boca de la seva presidenta el passat 10J. En pocs dies, algunes de les “grans” formacions polítiques catalanes ja van descartar aquesta proposta, uns ho van fer amb paraules altres amb fets. Una vegada més, va prevaldre l’interès de partit (les “poltrones”) vers l’interès nacional de Catalunya.
Llavors, el 31 de juliol, el sr. Carretero va fer una crida a la unitat independentista entre Reagrupament, SI i ERC. Ho va fer verbalment en un acte públic però també enviant carta certificada als srs. Puigcercós i Laporta. Molt aviat el sr. Puigcercós va refusar aquest oferiment i ho va fer públicament de forma clara i concreta. D’aquesta manera quedava clara la posició d’ERC. Cal agrair la claredat mostrada. Respecte a la posició del sr. Laporta i de SI, la seva resposta mai va ser tant clara i molt menys concreta.
Durant setmanes hi ha hagut molts/tes independentistes que han intentat aconseguir aquesta unitat. Molts són catalans/es anònims i d’altres més coneguts. Tant ciutadans/es particulars com algunes entitats culturals, han demanat per activa i per passiva aquesta unió. També cal dir, que s’han creat planes web per la recerca d’aquesta unitat, amb un treball excel·lent i que cal agrair i reconèixer. Per altra part, i veient que amb tot això encara no s’aconseguia el propòsit, i tenint en compte que el 15 d’octubre era la data límit per presentar oficialment aquesta unió, el dia 5 d’octubre a proposta d’una part de les bases de Reagrupament i Solidaritat i amb el recolzament d’algunes entitats catalanes, així com també d’alguns noms il·lustres de l’ independentisme català, hi va haver un acte al Fossar de les Moreres de suport i sol·licitud a aquesta unitat. Aquestes persones van treballar de valent durant uns dies per aconseguir-ho. Moltes hores de dedicació, correus amunt i avall, trucades a un costat i a altre, i en alguns casos certs desplaçaments com va ser el cas del dilluns dia 11 per anar fins a Puigcerdà a buscar una darrera proposta ferma i clara per part de Reagrupament. La proposta obtinguda de Rcat, i avalada pels srs. Carretero i Carles Mora va ser : “assumir el 100% del programa de Solidaritat (els reagrupats sempre hem pensat que era un calc del nostre), oferir “cremallera” en totes les circumscripcions (un i un alternatius d’ambdues formacions) i cedir el cap de llista per Barcelona, entenent que aquesta és la circumscripció que més possibilitats inicials té de sortir”. Fins a dia d’avui no tinc coneixement de cap mena de resposta tan clara i ferma de SI, com al seu dia va fer ERC.
Tothom és lliure d’opinar el que cregui oportú, sempre amb respecte. Jo opino,que SI hauria d’haver fet un comunicat “oficial” clar i detallat si la seva opinió era que passada la data del 4 de setembre no hi podia haver cap mena d’unitat tal i com deixa clar en Laporta en l’entrevista: http://www.directe.cat/entrevista/74224/un-pacte-entre-ciu-erc-i-solidaritat-seria-una-oportunitat-historica-per-al-pais . D’aquesta manera molts ciutadans i entitats s’haguessin estalviat moltes hores de feina i s’haguessin estalviat també moltes falses il·lusions.
Per concloure la meva opinió vull deixar clar que reagrupament:
1.- Reagrupament és el primer dels dos en existir. Solidaritat ha sorgit fa dos mesos sense que jo pugui entendre la necessitat.
2.- Reagrupament som els qui vam oferir el pacte de unitat i cedíem la candidatura a la presidència al sr. Laporta.
3.- Els de Reagrupament som els únics que en la confecció de les llistes tenim previst la modificació d’aquestes per facilitar una possible coalició. Això està aprovat el 10J per la 3ª Assemblea amb una assistència de gairebé el 50% dels associats. Per què això no ho han copiat els de solidaritat??? ...
4.- Sempre hem mantingut la ferma voluntat de unitat (en condicions acceptables, clar).Sempre hem dit sí a una coalició conjunta, no a la proposta de Solidaritat de dissoldre Rcat i integrar-nos a SI.
5.- Sí !!! haig de dir que Reagrupament sempre ha refusat entrar en les llistes obertes de SI (amb grups tancats, i amb un reglament fet i aprovat sols per la seva direcció). Jo personalment conec de primera mà com les van dur a terme : http://albert-vila-vilar-solidari.blogspot.com/2010/09/plego-per-solidaritat.html . Per cert, per què mai han dit quines puntuacions de tres , dos o un punt ha obtingut cada candidat?? Per què ho han amagat??...
Nota 1: Vull aclarir que aquest escrit fa referència a la unió dels partits polítics, ja que si parléssim de la unió d’independentistes, s’hauria de deixar clar que des de Reagrupament es va oferir al sr. Laporta formar part i encapçalar la formació des de ja fa molts mesos, quan encara no havia decidit el seu futur. De fet, molt abans del veure l’èxit del 10J, un èxit que alguns han aprofitat per entrar en política ...
Nota 2: Avui alguns han refusat “possibles” aspiracions dins d’ERC o CIU per treballar per un partit. Però jo sé d’un senyor que va marxar/plegar quan estava dalt de tot en política, per començar un nou projecte des de baix, i no sabia si algú el seguiria. Ara fa més de dos anys que hi treballa, amb encerts i algun error. Normal en tot humà.
Nota 3: La austeritat demostrada del sr. Carretero com a màxim responsable de Governació, va quedar clara amb: reducció de cotxes oficials amb xofers, retallada de les despeses de dietes del personal, mesures reductores per les despeses de desplaçaments, supressió de la celebració d’esmorzars a càrrec de la Generalitat, va suprimir la figura del cap de protocol del seu departament, va reduir dràsticament la sol·licitud d’informes externs ...
Totes aquestes mesures i d’altres van aportar un estalvi molt important, que la Generalitat va aprofitar per a crear uns fons d’ajuda pels municipis de menys de 2000 habitants. Per cert, avui aquest fons ja no existeix.
Entenc que una persona que actui així sigui difícil que s’entengui amb depèn qui. Jo respecte a aquest tema no vull fer comparacions d’en Carretero respecte a altres persones.
La unió no ha estat possible. Ara podem triar treballar de costat pel bé de Catalunya, o en contra per atacar l’ independentisme.
El 28N espero i desitjo que TOTS els partits independentistes obtinguin un molt bon resultat, però no puc permetre que s’ataqui constantment a Rcat ni al sr. Carretero, amb totes les seves virtuts i defectes. Tots som humans.
Albert Vilà i Vilar. Visca Catalunya Lliure //*//
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada